La Línia P és un conjunt de búnquers defensius (fortificacions militars capaços de resistir i repel·lir el foc enemic) realitzat en secret principalment durant el mandat de dictador Francisco Franco. La part situada a Catalunya és coneguda com “la Línia Gutiérrez”. Es va construir des de 1939 fins a 1948 i va estar principalment destinada a impedir una possible invasió d’Espanya per part dels Aliats. Aprofitant la barrera natural de 500 km formada per Els Pirineus, es va arribar a construir la impressionant xifra de 5.000 búnquers (un cada 100 metres!) Dels 10.000 previstos inicialment.
La línia està composta de búnquers semisoterrats fets de formigó armat i de vegades units entre si per túnels (emplaçaments d’artilleria, llocs d’observació, refugis de tropes). Els búnquers s’agrupaven en els anomenats “Centres de Resistència”, que al seu torn estaven classificats segons el seu nivell de risc. Encara que mai va arribar a ser armada, la línia estava preparada per rebre metralladores pesades i lleugeres, canons d’infanteria i antitancs, defenses antiaèries i morters. Ella va ser protegit pitjor que altres construccions de l’època i era fins obsoleta (les parets dels blockhaus alemanys solien tenir fins a 2 metres de gruix). Fins a la mort de Franco el 1975, era un secret militar: si algú parlava massa de l’assumpte, aquest algú tindria problemes. Definitivament es va abandonar en els anys 80. Després d’un període de desclassificació, els arxius militars han tornat a ser de difícil accés. Avui dia es creu que són aproximadament 2.000 búnquers els que segueixen en peu.
Al Mont-roig es poden contemplar fortificacions pertanyents a la instrucció C-15 (1945), la majoria, i a la D-1 (l’espectacular búnquer observatori de divisió O-1), que, per les seves característiques correspondria a la tipologia més antiga (1940).
Un total de 70 búnquers de diferents tipologies, que finalment es varen acabar construint tots. En general, la majoria d’elements visitats presenten bon estat. No obstant això, en alguns llocs la mateixa vegetació, les filtracions de l’aigua i l’acció de l’home han deixat força malmeses algunes de les construccions.