Font natural que desemboca al Ricardell. Al costat encara hi trobem el rentador on abans tota la població anava a fer-hi la bugada.
El mot safareig s’atribueix a un origen àrab: sahrîj, bassal. Associat a aquesta arrel etimològica, de procedència i tècniques llunyanes, una sèrie de topònims particulars l’identifiquen. En alguns indrets del nord de l’Alt Empordà és d’ús freqüent utilitzar la paraula viver, mentre que en d’altres contrades de la comarca adopta i pren el propi nom de la pedra inclinada per batre i rentar-hi la roba, reconeixent-lo amb el vocable comú de rentador. A molts pobles de l’Alt Empordà, fins que l’aigua corrent no arriba a les cases (a moltes localitats ja entrats els anys setanta i vuitanta del segle XX), els safareigs públics són els espais col·lectius on es pot rentar la roba a mà. Això, sempre que la població en disposi; sinó, cal carregar la roba bruta i anar al riu, cercar una llosa o pedra plana, aventurar-se a les inclemències meteorològiques i córrer el risc de perdre la bugada aigües avall.