La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s’enfrontaren el Regne d’Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
La Convenció Nacional va considerar que hi havia un clima adient a Catalunya i el País Basc, que havia esclatat amb els rebomboris del pa, que facilitarien l’objectiu d’eliminar els Borbons i alliberar Espanya del vell ordre, i que havien de trobar prou suport en aquests territoris, de manera que el 7 de març de 1793, un cop ja havia trencat relacions amb les Províncies Unides i el Regne de la Gran Bretanya la Convenció va declarar la guerra a Espanya, i el dia 23 el govern de Manuel Godoy ho va fer recíprocament a la Convenció en resposta a l’execució de Lluís XVI de França, alhora que es decretava l’allistament voluntari.
Els francesos entraren finalment a l’Empordà per Sant Llorenç de la Muga, on després de diferents combats, les tropes espanyoles foren vençudes a la Batalla del Roure (17 al 20 de novembre de 1794) on moriren els generals Dugommier i el Comte de la Unión; els espanyols es desmoralitzaren i fugiren; el general francès Dominique Catherine de Pérignon va prendre la ciutat de Figueres el 28 de novembre.
L’exèrcit espanyol s’havia esvaït al Principat, i els caps de corregiment de Catalunya van organitzar una mena d’assemblea permanent a Barcelona des del 24 de desembre de 1794 que va actuar, de facto, com un veritable govern autònom. Es creà un cos de voluntaris, els terços de Catalunya, a càrrec de Joan Miquel Vives, així com generar una contribució de defensa per finançar l’esforç bèl·lic. De manera espontània partides de miquelets com les de Pineda, Brichfeus o Senespleda, atacaven els francesos pel seu compte.
Es va organitzar una defensa d’uns 20.000 soldats, miquelets i sometents al càrrec de José de Urrutia que va contenir el front, que es va estabilitzar a l’Empordà mentre continuava la defensa del Setge de Roses fins a la caiguda de la ciutat el 3 de febrer de 1795 i l’evacuació via marítima després d’uns mesos de setge.
El monument
El monument, promogut per “Le Groupement des Anciens Enfants de Troupe de l’Aude et des Pyrinees Orientales”, s’ha instal·lat en el lloc on, segons documents i segons la memòria popular, estava situat el comandament del General Dugommier i on el timbaler Pierre Bayle va ser ferit de mort.
Pierre Bayle va ser inscrit com a voluntari l’1 d’abril de 1793 a Limoux i consta inscrit al llistat del vuitè batalló de l’Aude fins la data de la seva mort. Va prendre part en la conquesta dels Pirineus Orientals igual que el seu pare, lloctinent d’infanteria, el seu germà, caporal tambor i la seva mare bugadera al batalló. Va ser el primer infant pertanyent a la tropa que va morir en combat. Pel seu comportament heroic, va ser citat a l’ordre de l’armada del General Dugommier, que va obtenir per a ell i per a la seva família el “Dret al Reconeixement Nacional”, per ordre de la “Convention”.
Altres monuments:
- A Tourreilles, el seu poble natal, hi ha una placa commemorativa del sacrifici del petit timbaler.
- A Le Boulou, al centre de la vila hi ha una estàtua en bronze del petit timbaler i el seu nom hi figura dins l’arc de triomf, per recordar la batalla (1793-1794)
Més informació:
ASSOCIATION DES ÉLÈVES ET DES ANCIENS ÉLÈVES des lycées et collèges militaires des écoles militaires préparatoires et des anciens enfants de troupe. aet@libertysurf.fr